logo intro2
spc spc
Història


La conca del Txad va ser en l'antiguitat el bressol d'una sèrie de civilitzacions africanes importants. Des del segle XI, la presència de l'Islam va afavorir la formació d'estructures estatals molt organitzades que diferenciaria aquesta regió d'un sud poblat per innumerables pobles bantús que, malgrat les relacions històriques i culturals existents entre ells mai van arribar a crear estructures polítiques àmplies i que és el Camerun amb el que es trobarien els colonitzadors europeus a partir del segle XV.


Encara que la presència europea data del segle XV, igual que en la major del continent aquesta presència, durant segles, no va anar més enllà de l'establiment d'uns pocs punts comercials en la costa. Només a partir de la segona meitat del segle XIX, els europeus es plantegen l'ocupació de les terres de l'interior del continent i l'inici de la dominació de les poblacions autòctones. El 1884, Camerun era annexat per Alemanya i començava llavors realment l'època colonial. Camerun, com la majoria dels països africans, va ser dissenyat des de Berlín, Londres o París, on es van traçar les línies arbitràries que donarien lloc als països actuals del continent africà, i que poc o res han de veure amb les divisions geogràfiques, culturals, o polítiques existents amb anterioritat a l'època del colonialisme europeu.



A partir d'aquestes mateixes dates de finals del segle XIX, comencen a arribar a Camerun missioners catòlics, baptistes, presbiterians, etc. que seran els responsables de la introducció de la cultura europea.


Després de la Primera Guerra Mundial, els territoris alemanys a Àfrica es van entregar com a premis als vencedors de la contesa, repartint-se Camerun entre anglesos i francesos, quedant-se els primers amb els territoris que afrontaven amb Nigèria i els francesos amb la resta.


Una figura notable d'aquest temps era Njoya, el fon de Bamum. Una combinació rara d'erudit i líder natural, Njoya havia desenvolupat el seu propi sistema d'escriptura en què va escriure la història del seu país així com tractats d'agricultura o mètodes d'ensenyament per als seus súbdits. A més d'intentar unir cristianisme i Islam en una nova religió sincrètica, mantenia correspondència amb els líders polítics dels més diversos països. Aquestes activitats van ser considerades com una amenaça pel govern colonial francès i Njoya va ser obligat a abdicar del tron morint en l'exili.


Després de la Segona Guerra Mundial, s'inicia un ràpid procés de descolonització d’Àfrica i el 1960, Camerun obté la seva Independència. Però abans, Anglaterra proposa a consulta dels habitants de les regions de Camerun ocupades per la corona anglesa, un referèndum per decidir si desitgen formar part del nou Estat o prefereixen unir-se al veí Nigèria. Com a resultat d'aquest referèndum les regions del nord van passar a ser part del territori de Nigèria i la regió costanera del sud va formar part del nou Estat de la Confederació de Camerun que va mantenir una relativa autonomia entre les regions anglòfones i francòfones. 


El 1972, la Confederació de Camerun va ser reemplaçada per una República Unida de Camerun. La unificació va tenir efectes negatius per a determinades regions i institucions. Així, les regions anglòfones, minoritàries en població van veure com el poder polític en centralitzar-se queia majoritàriament a les mans de persones d'ascendència francòfona pel que creien que els seus interessos no estarien ben representats. I d'altra banda la nova Constitució, més centralista que la de la Confederació acabava amb les capacitats polítiques i administratives de les autoritats tradicionals. 


A partir de l'accés al govern del President Paul Biya que va substituir el primer President, Ahidjo, les contínues revoltes que es van estendre per tot el país va portar al govern a pactar una nova Constitució que tornès en part la capacitat administrativa regional existent en el temps de la Confederació de Camerun.


És fàcil de comprendre que aquests problemes en l'administració dels afers interns és una de les herències de l'època colonial. Per exemple, el cisma entre anglòfons i francòfons és un exemple primari. Més subtil és l'explotació econòmica continuada de Camerun pels antics amos colonials, que no han permès el desenvolupament industrial i comercial de Camerun.



casa  Població i Cultura de Camerun


3 spccanp1spc camp2spc2

 

Grups ètnics:
El poble camerunès està compost en l'actualitat por més de 230 ètnies, determinades segons el criteri dels dialectes i repartides en una gran barreja de races, cultures i maneres d'interpretar el món, els cinc grans grups són: 


  • Els bantu, assentats en el sud, el litoral, el sud-oest, el centre i el sud-est i que comprenen beti, bassa, duala, yambassa, maka, kaka, bakweri, bali, etc.

  • Els semibantú, assentats a les províncies de l'oest i del nord-oest i que comprenen bemileké, bamun, tikar, bali, etc.;

  • Els sudanesos, assentats a les províncies d'Adamaoua, del nord i de l'extrem nord i que comprenen mundang, tupuri, kotoko, kapsiki, mandara, haussa, matakam, bornuam, massa, etc.;

  • Els peulh, assentats en les mateixes províncies que els sudanesos;


  • Els àrabs choa, assentats en la conca del llac Txad.

Els grups culturals més antics del territori que avui coneixem com Camerun, són els anomenats ‘pigmeus', integrats pels baka, els bakola de l'est i el sud i els bagieli i bedzam de la plana de Tikar, s'estima en unes 50.000 persones.

 

Al llarg dels segles diferents pobles han anat arribant al Camerun, desplaçant els primers pobladors a les zones més remotes i inaccessibles del territori. Els grups més importants han estat els ramaders nòmades musulmans peul o fulani que van arribar pel Nord i els pobles de parla bantu que van arribar al Camerun des del Sud, des de la regió del Riu Congo.


Prova de la trobada de distintes races i cultures, tenim la regió Oest del Camerun, també coneguda com les ‘Grasslands'. Aquesta zona del país està habitada per grups semi-bantús, o el que seria la barreja entre pobles aborígens sudanesos amb ètnies bantus del Sud. Un altre cas, seria el dels fulanis ‘urbans', que havent abandonat la seva forma de vida ramadera i nòmada s'haurien assentat en nuclis urbans, barrejant-se amb els pobles sudanesos que ja residien a la regió.


Malgrat la important presència de valors heretats del colonialisme europeu, com la religió cristiana, la vestimenta occidental, i l'economia capitalista, el poble camerunès segueix en gran manera aferrat als valors tradicionals, com la ‘gran' família i les creences animistes. Però si hem d'identificar a alguns dels pobles més tradicionals del Camerun, mantenint-se aliens a les grans influències del món modern, destacaríem a tres:


    Pigmeus Baka
    La gent que viu en el bosc plujós tropical manté diverses relacions amb la seva natura misteriosa i indomable. Per a uns és un món fosc, amb un fràgil equilibri ecològic, que ha de ser respectat i venerat; per a altres representa la possibilitat d'aclarir-lo i aconseguir camps per a les seves collites; i altres pretenen talar-lo o destruir-ho.


    Entre els que viuen en harmonia amb el bosc figuren els bakas del Sud-est camerunès, que per la seva petita estatura reben el nom de pigmeus. Continuen portant una vida tradicionalment nòmada, caçant i recol·lectant pel bosc durant la major part de l'any i vivint en campaments semipermanents al costat dels seus veïns els bantus, que són pobletans-agricultors, durant la resta.


    A canvi de les bananes, el macabo i la mandioca que els donen els bantus (aliments no essencials, però molt apreciats), els bakas els ofereixen la carn i la mel que obtenen del bosc. A més a més els ajuden en la seva batalla diària contra aquest, que per a ells és un enemic ràpid i terrible, que constantment amenaça d'envair els seus conreus.


    Precisament és aquest treball repetitiu de combatre el creixement diari del bosc el que fa que els bakas siguin tan deficients com a conreadors.


    La seva és una filosofia del benefici immediat basat en la sort, el coneixement del bosc i en una gran habilitat. Empalustrats amb una substància vermella, anomenada ngélé, obtinguda d'un arbre (Pterocarpus soyauxii), caçaran des de petits antílops fins a animals grans, com a elefants, porcs salvatges i goril·les. La seva economia està basada en aquells articles que poden ser obtinguts, fabricats i rebutjats instantàniament.


    Els instruments musicals, les cordes, els recipients per recollir fruits o mel, els materials per a les seves cabanyes i les medicines han d'obtenir-les dels voltants.


    Avui en dia a causa de la tala dels boscos primaris i els processos de sedentarització forçosa per part de l'Estat, els baka, com altres tants grups de caçadors-recol·lectors del món, s'enfronten a profunds canvis en la seva tradicional forma de vida. Els qui vulguin descobrir a aquesta cultura hauran d'endinsar-se en l'espessa selva del Sud-est del Camerun on viuen les últimes famílies nòmades de pigmeus baka.


    Fulanis ramaders o Mbororos

    Uns quants grups fulani del Nord de Camerun segueixen orgullosament aferrats a la seva manera de vida ancestral. A pesar que la majoria del poble fulani o peul ha anat assentant-se de forma permanent en poblats o ciutats, uns centenars d'ells continuen acompanyant als seus ramats bovins i caprins a través de les valls i muntanyes del país. A diferència dels fulani sedentaris, els nòmades o mbororos no donen gaire importància a la religió ni en poder. Es limiten a pagar tributs als propietaris de les terres on pasturen els seus animals i a vendre productes lactis en els mercats setmanals. Una altra característica és la seva negativa a casar-se amb altres races per no perdre la seva puresa de sang i els seus particulars característiques físiques. La majoria de mbororos són alts i estilitzats, de pell clara, nas aguilenc i cabell ondulat. Solen passar hores cuidant el seu aspecte físic: complexos trenats i escarificacions facials tant en dones com en homes. En mantenir una forma de vida nòmada, no és tasca fàcil donar amb un dels seus campaments de tendes semiesfèriques. La millor estratègia és donar amb un grup de dones en algun dels mercats rurals que s'organitzen setmanalment al Nord i seguir-les fins al seu campament. Arribats allí, se saluda al jahoro, o cap del clan per poder fer una ullada a la interessant i ‘efímera' arquitectura d'aquestes gents lliures.

     


    Koma
    Les muntanyes i les accidentades terres altes que s'estenen irregularment des del sud de la gran corba del riu Níger fins a les muntanyes situades entre el Nil Blau i el Nil Blanco, a Sudan, alberguen a diversos grups ètnics distints. Aquests pobles tenen poc en comú, si exceptuem el fet que tots s'han refugiat en aquestes muntanyes i terres altes de les nacions i els estats poderosos de la regió boscosa del sud i dels estats islàmics de les terres baixes confrontants i del nord. Aquest és el cas dels koma, o poble perdut en llengua kanuri.


canp1spc spccamp2

Aquest poble agricultor es va refugiar a les Muntanyes Alantika (frontera nord Camerun-Nigèria) per escapar l'esclavisme i la islamització forçosa per part dels invasors musulmans i ramaders. En els seus petits poblats camuflats entre les roques granítiques dels Muntanyes Alantika els koma han pogut conservar les seves creences animistes, basades en el culte als avantpassats, les seves danses, i el seu aliment més preat; la cervesa de mill o ‘bil-bil'. Al començament del nou mil·lenni aquest poble s'aferra al seu aïllament geogràfic, potser els perills que sotjaven antany a les terres baixes han desaparegut, però han aparegut altres distints.

canp1 spc camp2

Un creixent turisme que ve a visitar una de les últimes fronteres de l’Àfrica contemporània, missioners amb agendes concretes per a aquest poble ‘pagà', i les voluntats, no sempre malintencionades de l'administració: escoles, ambulatori.... canvis radicals per a un poble que ha decidit evitar el tren de l'anomenat progrés.

casa  Religió

Aproximadament de cada dos cristians hi ha un musulmà, i les creences animistes tradicionals estan molt esteses en tot el país compartint moltes vegades la religió oficial. La cosmologia del poble camerunès continua girant entorn al món del màgic i espiritual. Prova d'això és l'estesa pràctica de la bruixeria, tant en el medi rural com a l'urbà.

canp1

Bruixeria
Fem dues seccions separades: dedicada una a la Bruixeria i l'altra a la Màgia. En referir-nos a la Bruixeria, parlem de determinats poders malèfics de caràcter hereditari que determinades persones posseeixen, fins i tot sense saber-ho elles mateixes, per causar dany en les persones i els seus béns. 


En canvi parlarem de la Màgia com de les tècniques adquirides per una persona per actuar sobre la natura, generalment per provocar el benestar en els malalts, assegurar una bona collita, procurar defenses contra determinats perills, etc. En aquest sentit, de vegades la màgia va íntimament unida a la medicina i a l'endevinació. I tots aquests conceptes, al seu torn, guarden una relació inseparable amb la religió i la mitologia.


La bruixeria, fenomen present a tot el món, consisteix en el fet que algunes persones, especialment dones, tenen la facultat inconscient de separar el seu esperit del seu cos per actuar de forma independent, usant com a vehicle altres cossos o objectes per poder materialitzar-se i poder dur a terme el que desitgen. Aquesta separació sol produir-se durant el seu i aquest poder és utilitzat habitualment per provocar danys sobre les persones, els béns, la família o la comunitat.


El bruixot o bruixa no és conscient del que fa i no recorda res del que el seu esperit ha fet mentre el seu cos dormia. Generalment actua contra les persones pròximes, especialment contra els membres de la seva pròpia família.


Les seves manifestacions, sempre nefastes, poden ser molt variades: des de provocar malalties, fer que una persona actuï de forma socialment desordenada, es torni alcohòlica, estèril o impotent,... Però també pot actuar sobre la natura provocant tot tipus de canvis climàtics catastròfics i canvis sobre els objectes. En general pot dir-se solen ser els responsables de tots els esdeveniments no comprensibles.


Per exemple, si en una aldea un dia s'ensorra la "casa de la paraula" en ple dia i mentre estaven en ella determinades persones i l'accident provoca alguna desgràcia a alguna persona determinada haurà estat pel fet que un bruixot o bruixa ha provocat l'accident. A l'aldea tot el món és conscient que les construccions es van deteriorant i poden arribar a caure si no es fa les reparacions oportunes. No obstant això el fet extraordinari és que la dita catàstrofe es produeixi en un moment determinat que es trobaven dins la "casa de la paraula" determinades persones. Si durant 24 hores que té el dia i 365 dies que té l'any són gaires mas els moments en què en la "casa de la paraula" no hi ha ningú perquè s'ensorra aquest dia concret i a aquesta hora determinada que estaven en ella aquestes persones particulars? No és lògic ni normal que succeeixi un accident d'aquesta natura pel que l'explicació és que una força extraordinària ha provocat la desgràcia aquesta estranya coincidència.


Els bruixots o bruixes més perillosos són aquells que van adquirir el seu poder abans del naixement i neixen persones "dolentes". Sol ser hereditari pel que de vegades es dóna amb més regularitat en determinades famílies.


Actuen de nit, transformant-se en determinats ocells nocturns com entre els sagala de Tanzània per desplaçar-se, en objectes com a arbres (entre els kongo) que apareixen l'endemà en diferent lloc, en boles de foc entre els hanga de Ghana. Sovint s'enceben sobre un familiar, un fill per exemple, a qui durant el son li van robant la força vital i després de moltes nits de xuclar-li la salut acaben aconseguint que emmalalteixi o fins i tot que mori.


No és fàcil descobrir un bruixot o bruixa encara que determinats símptomes poden portar que una persona sigui sospitosa de bruixeria. Símptomes com l'abundància de bell al mentó de les dones, ulls irregularment envermellits, tartamudesa, caràcter esquerp, afany desmesurat per atresorar diners,...


Gairebé tots els pobles on es creu en l'existència de bruixots sol haver-hi persones o grups de persones especialitzats a descobrir-los. Normalment quan una persona comença a patir una estranya malaltia o li succeeixen desgràcies sobtades acudeixen a la Màgia o la Future-tellingper resoldre el problema que es pensa que pot estar sent ocasionat per la influència d'algun bruixot o bruixa pròxim.

Un vegada descobert un bruixot o bruixa les conseqüències varien en cada zona: el bruixot o bruixa pot ser condemnat a l'ostracisme social com entre els azande o pot ser tractat per un especialista, com entre els ewe, que mitjançant determinades tècniques i llargs processos de tractament psicològic i màgic poden arribar a treure del seu cos aquesta força espiritual que els condemna a ocasionar el mal a què l'envolten.


casa  Llengües de Camerun


Encara que el francès i l'anglès són les úniques llengües oficials de Camerun, el viatger no pot obviar el fet que Camerun és un dels països amb major diversitat lingüística del planeta, amb més de 260 llengües parlades.

Les àmplies zones muntanyoses que separen Camerun de Nigèria són conegudes pels etnòlegs com ‘illes lingüístiques'. Aquests territoris, moltes vegades de grandària inferior a l'Illa d'Eivissa, alberguen un ric patrimoni cultural i lingüístic que està amenaçat pels projectes d'escolarització massius per part del govern central i d'ONGs. Això se deu al fet que Camerun només reconeix a les llengües heretades del colonialisme (francès i anglès) com de prestigi, les que els nens aprenen a l'escola, i relega les llengües africanes a l'esfera domèstica. Avui en dia la majoria de la població inferior als 35 anys és poliglota, parlant a casa i al carrer diverses llengües africanes, dominant a la perfecció el francès i expressant-se bé en anglès. A les regions frontereres amb Guinea Equatorial, molts homes solen parlar espanyol amb fluïdesa.


Per comunicar-se amb la població camerunesa és necessari saber francès ja que es parla en tot el país, mentre que l'anglès és parlat només a l'Oest y per gran part de la població jove que ha anat a escola.




casa  Govern i política



camp2
El president Paul Biya


Governa des de 1982 Paul Biya de l'Aliança Democràtica Popular (APDC). L'APDC també va obtenir el control del Parlament el 1992 i Biya va ser reelegit aquest any i el 1997. El principal grup d'oposició, el Front Socialdemòcrata, ha qüestionat el resultat d'aquests comicis. El 1997, el seu candidat, John Ndi, va rebutjar la victòria de Biya.



casa   Economia de Camerun


camp2spcspc

Camerun gaudia amb una de les economies més riques d’Àfrica subsahariana, encara que després de la devaluació de l'any 1994 es va venir a menys en disminuir el valor de la moneda del país (CFA) a la meitat. De totes maneres amb la seva riquesa petrolífera i favorables condicions agrícoles és un país amb un bon potencial de creixement. El seu producte interior brut (PIB) és de 43.196 milions de US $

 

Agricultura
Els seus productes agrícoles principals són el cacau, cafè, plàtans, cotó, oli de palma i cautxú.
Globalment podem dir que Camerun és autosuficient sobre el pla alimentari.


Com a riqueses naturals té: petroli, bauxita, ferro, fusta i poder hidràulic. La indústria hidroelèctrica cobreix les necessitats del país. Grans plantacions europees van ser instal·lades al principi de segle en les riques terres volcàniques pròximes a la muntanya Camerun per conrear bananes, cacau, cafè i palmeres. Aquestes regions han servit de model a les grans companyies nacionals anomenades agre-industrials.


A Camerun es produeixen dos tipus de cafè: robusta conreat a les províncies de l'est i aràbiga producte conreat en altitud en els altiplans de l'Oest. El conreu del cotó predomina al Nord i l'arròs irrigat al Nord i Oest.


El ramat ocupa un lloc important en l'economia camerunesa. Originàriament només era cosa dels Peuls que ho practicaven a la zona d'Adamaoua i Nord-oest.


Petroli
L'explotació d'hidrocarburs va començar l'any 1978. Si Camerun ben va arribar a ser un principal exportador de petroli, les seves reserves han anat disminuint progressivament. En canvi jaciments de gas natural s'han identificat en la costa encara que la seva explotació no és senzilla.


La indústria
Les indústries no són gaire nombroses a Camerun. Encara així té les següents:

  • Les que transformen els productes agrícoles: desgrano del cotó, arrossars, fàbriques de cafè.

  • Les de filats i teixits de cotó, la refineria de sucre (Mbandjok), les fabriques d'oli de palma (al Sud-oest i al litoral), la fabricació de làtex (Tiko) són les més importants.

  • Les de la fusta en Mbalmayo i en Belabo. Una de les exportacions més valuoses de Camerun és el banús, Mahogany i teak.

  • Una important fàbrica és la de producció d'alumini a l'embassament d'Edea.

  • Les cerveseries, sempre actives.


Algunes indústries s'han establit a Camerun després de la independència.


11 3 11 5 11 esc 11 esc 11 8 11 8 11 8 11 8 11 8 11 esc 11 esc 11

ÀFRICA-EduSa · 2008